Pedanía de “El Salze”

El Salse (en valencià El Salze, “el salze”), és una pedania de Beneixama,. La seva població censada en 2009 era de 19 habitants (INE) Es troba en la marge dreta del riu Vinalopó costat de l’antic traçat del ferrocarril V.A.Y. actualment convertit en la Via Verda del Xitxarra. Antigament va tenir escola, diverses botigues i fins i tot una incipient indústria terrissaire, que van desaparèixer amb la pèrdua de població: si el 1970 tenia 93 habitants, aquests eren 15 el 2003 i 19 el 2009. Aquest fenomen va ser degut a l’èxode rural, que va convertir la majoria dels habitatges en segones residències. Compte, però, amb alcaldia pedània. El seu principal monument és l’ermita de Sant Vicent Ferrer, patró del lloc. Conté frescos de finals del segle XIX i ha estat restaurada recentment. El dilluns de la segona setmana de Pasqua es celebren les festes en honor de Sant Vicent Ferrer.

Ubicació en el mapa

Pedanía El Salze

Refugio Municipal de “Rita”

l Refugio Municipal de “Rita”,  se encuentra en pleno corazón de la montaña.

CONDICIONES USO PRIVATIVO POR TIEMPO DETERMINADO DE LAS INSTALACIONES DE LOS REFUGIOS MUNICIPALES DE BENEIXAMA.

La base imponible de esta Tasa se fija tomando como referencia el valor que tendría en el mercado la utilidad derivada de la utilización privativa de las instalaciones de los Refugios.

La reserva de los Refugios Municipales, llevará implícito el ingreso previo en concepto de fianza de 120,00 €, para responder del buen uso y mantenimiento de las instalaciones. Una vez comprobadas el estado de las instalaciones se devolverán al solicitante.

Si el número de personas multiplicado por su cuota no alcanza 30,00 €/día, se cobrará esta cantidad como cuota mínima. Por el contrario, si el número de personas multiplicado, por su cuota supera los 150,00 €/día, se cobrará esta última cantidad como máxima. En el momento de formalizar la reserva en cualquiera de los Refugios Municipales, los solicitantes deberán de abonar una cuota de 30,00 €.

CUOTA

TRAMOS

Refugio de “Rita”

Refugio de “La Talaeta”

Albergue de “La Estación”

Albergue de “El Salze”

< de 7 años

0,00 €

0,00 €

>de 7 años, sin pernocta

3,00 € persona/día

4,00 € persona/día

>de 7 años, con pernocta

4,00 € persona/día

5,00 € persona/día

Albergue/Refugio

Literas / capacidad pernoctar

Suministro eléctrico

Refugio de “La Talaeta”

20/25 con saco de dormir

NO/placas solares

Refugio de “Rita”

25/30 con saco de dormir

NO/placas solares

Albergue de “La Estación”

18 literas

NO/placas solares

Albergue de “El Salze”

14 literas

SI

Para reservar el refugio se deberá de cumplimentar la  SOLICITUD ALBERGUES

Se establecen reducciones en las cuotas para asociaciones sin ánimo de lucro, asociaciones de minusválidos,  y otros colectivos, para más información llamar al teléfono 965822101 o por correo electrónico ayuntamiento@beneixama.es.

 

Ermita de Sant Isidre Llaurador

 

Aquest lloc s’anomena en els mapes topogràfics com “El Racó de la Talaia”, encara que popularment és conegut com “La Talaeta”. Estem en un altiplà des d’on s’albira l’ampli Vall del Rio Vinalopó. L’Ermita de S. Isidre, va ser construïda a mitjans del S. XX.

Val la pena la pujada a aquesta ermita, en permetre’ns gaudir d’una àmplia panoràmica de la vall i dels diferents pobles que se situen en aquesta part del recorregut del riu Vinalopó. Contemplem un àmplia paisatge parcel·lat en petits camps de conreu que ens oferiran tonalitats diferents segons l’època de l’any en què ens trobem.

La Talaeta se situa a 740 m. d’altitud, i a una distància de 2 km. de Beneixama. L’any 1948, la Germandat Sindical de Pagesos i Ramaders decideix edificar una ermita, d’acord amb el pla de l’arquitecte D. Manuel Puig Pastor. Es tracta d’una senzilla capella rectangular precedida per un atri porticat i coberta a dues aigües o doble vessant, rematada per una espadanya on es troba la campana, que va ser donada per l’Almàssera Cooperativa del poble.

El 1951, es va procedir a la col·locació de la primera pedra enmig d’un ambient festiu, donant-se fi a les obres l’any 1953. Des que es va inaugurar l’ermita, cada any es realitza la romeria coincidint amb la festivitat de Sant Isidre , en què els veïns de Beneixama acudeixen a aquest lloc per gaudir d’un dia a l’aire lliure.

Des de la creació de la Comparsa de “Llauradors” el 1971, la festa ha anat cobrant protagonisme, gràcies als esforços que aquesta associació realitza en la seva organització, acudint al romiatge amb els seus vestits festers, el que sens dubte ha donat un major realç a la festivitat de Sant Isidre.

 

Ubicació en el mapa

 

Fundación Elena Santonja

Direcció: 

OFICINA: C/ Cardenal Payá, 31

ALBERG: C/. Constitución, 2 – 03460 Beneixama (Alicante)

Teléfon: 965 82 21 08

Página web:

SERVEIS A LA TEVA DISPOSICIÓ

  • Capacitat per a 100 persones en dos pavellons habitacions amb lliteres des de 2 persones.
  • Banys en cada pavelló
  • Instal·lacions adaptades a minusvàlids (sis places en dues habitacions).
  • Cuina industrial equipada.
  • Menjador amb capacitat per a 200 persones.
  • Aules multiusos.
  • Aigua calenta.
  • Calefacció central.
  • Serveis d’allotjament, mitja pensió o pensió completa.
  • Pati de 7000m2 amb pista poliderpotiva i jocs infantils per a acampades i qualsevol classe d’activitats.
  • Claustre d’uns 300m2 que es pot cobrir a l’estiu per realitzar diferents activitats en ombra.
  • Altres serveis a concretar.

RESSENYA HISTÒRICA

El 19 de març de 1878, es produeix el començament d’activitats de les germanes Carmelites de la Caritat a Beneixama i durant molts anys van estar exercint el seu benèfica acció al poble, especialment a totes les nenes a les que es va educar amb cura i valors cristians , dins de les possibilitats que es tenien llavors, de tal manera que se les recorda, passat el temps, amb molt d’afecte i respecte pel gran bé que van fer a tantes persones i pel pòsit cristià que va deixar la seva educació. Després de 91 anys a data de setembre de 1969 les germanes, per falta de vocacions han de deixar el “convent” i el 13 d’octubre de 1969 es cedeix el ÚS de l’edificació al Ministeri d’Educació i Ciència, realitzant obres en el mateix per adequar-lo a les noves circumstàncies i en el començament del curs 1971/2, comencen les activitats de l’Escola Llar. Intervé en aquesta gestió Vicente Valls i l’Ajuntament del moment, de manera que aquesta nova marxa de la Fundació es denomina “Escola Llar Vicent Valls” es cedeix l’edificació i pati, és a dir, tots els béns immobles que posseïa la Fundació al ministeri de educació i Ciència per a establir-hi una “Escola Llar” per a nens, amb règim d’internat, i que durant el temps escolar poguessin anar a les classes del Col·legi del poble, col·legi, que d’altra banda, a l’augmentar-los la ràtio de nens a un centenar, va haver d’utilitzar l’edifici de la fundació per habilitar tres aules i allà fer classes de l’ensenyament primari. Va ser un gran bé per al poble, ja que amb aquesta mesura es va evitar que els nens del poble, no suficients en aquell moment per mantenir l’escola, haguessin de viatjar a Biar per rebre les seves classes amb el consegüent perjudici per a totes les famílies. Aquesta situació es perllonga durant 33 anys.

En data de 22 d’abril de 2004, retorna al Patronat de la Fundació el dret a l’ús que havia tingut fins llavors la Conselleria de Cultura.
El patronat, reconstituït el 20 d’octubre de 1998 amb l’adaptació dels nous estatuts a la legislació vigent, va estar format per José Limorti Guill, com a president i dues persones més com a vocals en escriptura pública nº 493 pel notari de Biar D. Álvaro Toro Ariza. Aquest Patronat rep la renúncia a l’ús de part de Conselleria i comença a fer-se càrrec de l’edifici.

Es troba amb una edificació nova que pugui albergar a més de 100 nens, amb les seves lliteres, molts matalassos, roba de llit. També amb un menjador en molt bones condicions amb capacitat per a més de 200 persones i estris del menjador, algunes taules i cadires per a nens, moltes d’elles bastant deteriorades.

Es troba amb una cuina industrial bastant equipada i molts altres elements de cuina perquè pugui exercir la seva funció.
Dos banys exteriors per a ser utilitzats des del claustre en bones condicions.

L’edificació antiga, especialment al pis superior, però es troba molt deteriorat així com l’àtic, ple de goteres perquè la teulada no havia estat restaurat des de feia molt de temps.

El patronat va considerar la manera de fer diners i, al principi, amb l’ajuda de la parròquia i de voluntariat es va començar a reparar el deteriorat.

En un segon moment es va començar a llogar l’edificació per capitanies, batejos, primeres comunions, campaments, convivències, setmanes culturals de mestresses de casa, etc. amb això es va recollint diners per posar al dia l’edificació.

A hores d’ara, juny de 2009, l’edifici ha estat legalitzat com a espai de pública concurrència, amb totes les exigències de la normativa legal corresponent per obrir-lo com a Alberg Rural.

Ha costat molt de temps, esforç i diners l’adaptació a la legalitat vigent perquè es consideri l’edifici com de pública concurrència i se li concedeixi la llicència d’habitabilitat.

Entre les obres d’adaptació destaquen les següents:

  • Construcció de dues habitacions per a minusvàlids, amb les rampes d’accés corresponents i el bany adaptat per a cadires de rodes.
  • Una bateria de 15 aixetes per als campaments i la seva protecció amb un sostre adequada per a això que també protegeix l’entrada del pati a l’edifici.
  • L’adaptació de la cuina amb eliminació de taules de treball de marbre per altres d’acer inoxidable, per a un menjador infantil en què els nens tinguin un servei regular i continuat, no esporàdic com fins aquest moment.
  • Instal·lació elèctrica de tot l’edifici
Ubicación en el mapa

Oficina

Alojamiento