Ayuntamiento de Beneixama (www.beneixama.es/)

Camí dels molins

A MODE DE PREFACI

Fa uns pocs anys, caminava amb Marcel·lí per la zona del Pi Soles a la serra de la Solana. Anàvem buscant la manera d'enllaçar la Rambla de Banyeres amb el camí de Xàtiva en la Vall Seca i vam trobar un bon nombre de sendes amb marges de pedra seca totalment cobertes davall la profusa vegetació que va aparéixer després de l'incendi del 94.

Eixe matí, mentre tornàvem assedegats al cotxe tal vegada massa tard per a un dia de principis d'estiu -ens havíem perdut-, anàvem meditant sobre la possibilitat de documentar les velles rutes que partien, arribaven o passaven per les valls de Beneixama i Biar abans que el temps les esborrara del tot. Després d'uns dies de pensar-ho un poc, vam fer una llista de rutes i les vam catalogar en quatre apartats:

•  Rutes per la vall, que comprenia els vells itineraris entre els pobles que compartim vall.

•  Rutes per la Solana. En este apartat vam catalogar totes la que travessen la serra així com les que accedixen a masos, corrals o cultius dins d'ella.

•  Rutes per l'Ombria. On es van incloure els accessos a la FoIa de Castalla i als cims més característics, així com la travessia integral de la cresta.

•  Altres rutes. On es catalogaven els itineraris que excedien els límits de la vall, com el camí de Xàtiva i d'altres.

Sense pressa, però sense pausa, ens vam distribuir el treball: documentar les rutes, esbrinar els itineraris exactes, parlar amb gent, buscar toponímia i curiositats, etc.

No preteníem editar només una guia excursionista amb horaris i quilometratges, volíem crear un híbrid que permetera a l'usuari, començant per l'habitant de la vall, conéixer un poc més la seua terra, el seu passat i els seus costums, tot allò a través dels camins.

Vam començar amb la cartografia, tracks per a GPS, horaris, distàncies i a omplir alguns fulls amb noms i curiositats. Per desgràcia vam anar abaixant el ritme de treball i fa un parell d'anys era una cosa quasi testimonial, fins que l'any passat vam començar amb els treballs del camí de Xàtiva i es va reactivar la tasca.

Este últim mig any he dedicat molt de temps a recopilar la informació que tenia guardada i la que em va proporcionar Marcel·lí, que estava dispersa per totes les bandes. Per desgràcia, la seua millor llibreta d'anotacions era el cap, i el que jo no vaig anotar, se'n va anar amb ell.

Guarde un mapa cadastral molt antic que li vaig deixar perquè corroborara unes dades i, com a anècdota, es va dedicar a posar els noms dels llocs directament sobre ell amb retolador. Eixe dia quasi el mate -ja era estrany enfadar-se amb Marcel·lí-, però hui conserve el mapa 'tunejat' com un tresor.

Encara així he tractat de reprendre el treball. Segurament ja no serà eixa guia excursionista, etnogràfica, històrica i toponímica que preteníem, però intentaré que s'assemble el màxim a la idea original. Com que el volum de rutes em sobrepassa per a fer-les totes de colp, i esta vegada no vull que el projecte quede en l'oblit de nou, he decidit publicar almenys una ruta per any en el programa de festes; així, tal vegada en pocs anys vegem tot el treball completat i, qui sap si recopilat en algun lloc.

 

Miquel Mas Navarro

RUTES PER LA VALL DE BENEIXAMA (1)

EL CAMÍ DELS MOLINS

Miquel Mas Navarro - Marcel·lí Sarrió Amorós

 

Nom: Camí dels Molins

Tipus de ruta: Lineal

Distància: 9.047 metres

Desnivell net: +89 metres

Desnivell acumulat: +109 metres / -20 metres

Temps de realització: 2 hores 24 minuts

Dificultat proposada: Baixa

Tipus de ruta: No homologada

 

INTRODUCCIÓ

Si a algun camí li devem el naixement del poble de Beneixama, este és el camí dels Molins. Hi ha documents datats de 1.258 que apareix l'assut i la séquia de reg que alimentava l'horta de Beneixama i donava força motriu als molins que se situaven a la seua vora. Al seu costat, com no, passava el nostre camí.

Les valls de Beneixama i Biar alberguen uns quants camins històrics, el més important d'ells, tal vegada, siga el camí de Xàtiva, que en la veïna població de Biar partix de la porta de Sant Roc, passa per les cases de Sant Joan prop del Salze, arriba a ' la Venta' i es dirigix cap a la Rambla de Banyeres per on creua la serra de la Solana en direcció a Ontinyent. S'encreuen amb este camí altres rutes secundàries. En la Creu de l'antiga entrada de Beneixama per Cabdet, hi havía el forcall de camins, cap al nord-est anava el de Bocairent i el dels Arriers i cap a l'est el dels Molins, que més avant s'unia a la ruta de Banyeres/Alcoi.

Al llarg del camí podem veure set molins en el terme municipal de Beneixama situats junt a la séquia del reg: molí Alt, molí Cordones, molí de Lluna, molí Campanes, molí d'Agres, el Molinet i el molí Caguetes; a més de diversos elements més relacionats amb l'arquitectura de l'aigua: basses de reg, llavadors, séquies, partidors, etc. Alguns elements ja no existixen, com per exemple els molins del Vergeret i de la Casa Crespo , a més d'altres dos que desconeixem i que completaven els 12 que cap a 1620 tributaven a la corona.

Hi ha cinc molins més en terme de Banyeres de Mariola, entre l'assut i el final del camí en la carretera CV-804: molí Sanç, molí Forcall, molí Tap, molí Roig i molí l'Espenta. L'itinerari acaba entre el molí Sol i el molí Pont, que no estan, estrictament parlant, dins del camí que és objecte de la ruta. Però a partir d'ací, i fins al naixement del riu Vinalopó en la Font de la Coveta , hi ha altres set molins més: molí Pont, molí Sol, molí Serrelles, molí de l'Ombria, molí del Partidor, molí Nou, molí la Campana, molí d'Enmig, molí de Baix i molí de Dalt, a més de les assuts i el partidor que distribuïx l'aigua entre Banyeres-Bocairent i la vall de Beneixama.

A diferència del que ocorre a Banyeres, on cada molí tenia -o té- el seu pròpi assut, a Beneixama, i al llarg del camí dels Molins, tan sols hi ha una construcció d'este tipus, i s'ubica en l'inici del terme municipal. Ací l'aigua és desviada per la séquia i servia per al reg i per a fer funcionar tots els molins.

Els molins beneixamins eren fariners, mentre que a Banyeres hi havia de borrers, drapers, paperers i algún de farina.

Molt d'ells en èpoques de més necessitat molien sal i altres tipus de cereal. Se solia cobrar en especie un tant per cent del que es molia.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

La ruta comença en la plaça del 'Mesó' de Beneixama, on també comencen altres rutes abalisades, com el PR-CV 52 que ens acompanyarà fins al carrer Constitució. La plaça està situada enfront del llavador, hui museu etnogràfic, i molt prop de la séquia de reg que jalonarà la nostra ruta.

En la plaça de la Creu , a l'oest de la del 'Mesó' on està la creu que marcava l'entrada a Beneixama -hui situada a pocs metres d'on estava ubicada originàriament- es bifurcava el camí de Cabdet, per l'esquerra partia el de Bocairent, i per la dreta el dels Molins. Este últim camí, dins de Beneixama és conegut com carrer de la Séquia (carrer del Cardenal Payá) i és el que hem de seguir, sempre en direcció a llevant.

 

Km. 0.

Partim de la plaça del 'Mesó' en direcció est pel carrer Cardenal Payá.

Km. 0,175 / 03'

Arribem a la Glorieta , on està situada l'ermita de la Divina Aurora , patrona de Beneixama. L'edifici és l'antiga església patronal -de Sant Joan Baptista- que, amb la construcció de l'actual en 1841, va passar a ser ermita.

Km. 0,250 / 4'

A la nostra esquerra veiem l'edifici de l'Ajuntament (PUNT 1) i la plaça que hui porta el seu nom (antany plaça del Mercat), just enfront distingim les restes recentment restaurades de la torre almohade del segle XIII.

Km. 0,350 / 5'

Seguim el carrer fins a l'encreuament amb el de la Constitució on trobem l'antic convent de Monges Teresianes, ara fundació Elena Santonja. Té un interessant claustre de pedra de silleria en el seu interior. La gent anomena a este carrer 'carrer de les Monges'.

Ací ens deixa el PR-CV 52 que se'n va cap a la serra de la Replana.

Sense perdre el carrer de la Séquia, arribem al final del poble i trobem el col·legi públic Divina Aurora, en este punt -avinguda de Finlàndia- veiem un camí que ve per la dreta des del riu al final del qual distingim un gran mas, és la Casa Crespo, on en el passat va existir un molí.

Km. 0,600 / 9'

Passem el col·legi i arribem a l'últim carrer del poble, l'avinguda de Banyeres de Mariola, ací comença el camí dels Molins (PUNT 2) . A la nostra dreta veiem ja la séquia del reg que ens acompanyarà, més prop o més lluny fins al terme de Banyeres de Mariola. A la llunyania divisem el fumeral de la fàbrica de Conca i la pineda que envolta la vella estació del Txitxarra.

Un poc més endavant creuem el camí de la Bodegueta que partix a la nostra dreta (sud), mentre que pel nord ve un caminal poc transitat que en realitat es la Rambleta i que en època de pluges baixa de la Replana de Beneixama carregada d'aigua.

La séquia discorre al nostre costat sempre escortada per espeses mates de cua de cavall (Equisetum ramosisimum) .

Km. 1,300 / 20'

De seguida arribem molí Alt , (PUNT 3) , uns metres abans un camí enquitranat es dirigix al nord en direcció al Torrelló.

Este molí és el primer amb què ens trobarem, està situat a la nostra dreta i un corredor de pins blancs ( Pinus halepensis ) marca el seu accés. L'espai l'ocupen dos cases, la del molí pròpiament dita i les casetes del Verde. El perímetre sud de les edificacions queda delimitat per la séquia. El seu propietari en 1910 era José Alto Albero, d'ahí el seu nom actual.

Km. 1,400 / 21'

Creuem l'antiga via del tren Txitxarra, que ara és una cosa així com un intent de via verda i que està sent maculat en diversos punts: un d'ells a Beneixama, quan va desaparéixer un tros del traçat original per culpa de les rotondes de l'accés est al poble i per la carretera que va al Salze.

L'edifici de l'estació (PUNT 4) és hui un alberg municipal. Enfront d'ell, i a l'altre costat de la via, hi ha un xicotet magatzem annex a l'estació i al seu costat una gran construcció amb el seu característic fumeral datat de 1913. Es tracta de l'antiga fàbrica de Conca , que produïa oli de brisa. Hui s'ha rehabilitat per al seu ús futur com a restaurant.

A l'altre costat del nostre camí veiem una casa de fusta no molt integrada en el paisatge, al costat d'un vell molí de vent i una torre, també de fusta -tampoc molt integrada en el paisatge-. Es tracta d'un edifici annex al restaurant de la fàbrica de Conca.

Seguim el nostre passeig junt a la tanca de la fàbrica que discorre a la nostra esquerra. Descobrim al costat de la séquia uns grans xops ( Populus nigra ) que el seu dia van escortar tot el recorregut de l'aigua entre el Salze i Beneixama. Al seu costat ix un camí que es dirigix al riu passant abans per un gran mas que veiem al sud, són les cases de Santa Maria i el camí homònim.

Km. 1,600 / 24'

Un poc més endavant, a la nostra dreta, veiem la font del Minat de Candela (PUNT 5 ) a la qual hi ha adosat un xicotet llavador que va ser rehabilitat per l'ajuntament fa uns pocs anys. L'aigua brolla gràcies a un minat d'alguns quilòmetres de longitud. A pesar del cartell que diu 'aigua no potable', jo no deixe de donar un glop sempre que passe per ací.

Km. 1,700 / 36'

Apareix el segon molí situat a la dreta, com la majoria, ja que la séquia va pel costat sud del camí. El molí Cordones (PUNT 6) també va ser conegut com molí Maestre, Candela i Cardona. Va ser l'últim a cessar la seua activitat pels anys 70. La família propietària encara té un forn de pa a Beneixama. Manté la seua maquinària quasi intacta. Enfront d'ell veiem un grup de cases conegudes com a Cases de Maestre.

Seguim pel camí acompanyant a la séquia, dos grans xops ens acomiaden i prompte, a la nostra dreta, entre el Cabeçó Gordo i la Penya de la Blasca com a fons, veiem un gran mas: és la Casa del Riu, hui reconvertida en un magnífic allotjament rural molt recomanable pel gust amb què ha sigut rehabilitat així com l'amabilitat i atenció especial dels seus propietaris. Sobrepassem l'encreuament que dóna accés a l'edificació cap al sud, i al mas de la Torre cap al nord, i ja podem distingir al front la massa d'arbratge on s'ubica la pedania del Salze però abans veiem un pinada a què ens acostarem en primer lloc.

Km. 2,300 / 35'

Es tracta del molí de Lluna (PUNT 7). Molts dels molins, a més d'indústria, també van ser habitatge dels propietaris i dels masovers, com és el cas d'este edifici. En la porta que dóna al camí llegim 'Molí de Lluna 1879', encara que en 1848 ja funcionava. Altres noms d'este molí van ser Cascant, Mataix o de Sant Josep.

Una vegada sobrepassat l'edifici, la séquia s'allunya del camí i la veiem discórrer al costat d'un vell xop dirigint-se cap el següent molí.

Km. 2,700 / 41'

A poques dotzenes de metres ens trobem amb el molí Campanes (PUNT 8). Les naus que veiem un poc abans del replec del camí no eren el molí, la primera d'elles era una fàbrica de licors (Bodegues Berenguer), mentre que la segona albergava les cases dels propietaris. En la nau oest encara podem llegir en la façana 'Coñac Conquistador'. El molí està al fons del carrer que formen les dos naus. Fora encara estan les antigues pedres o moles del molí. Este era l'unic molí que tenia una roda hidràulica vertical. Este molí també es ser conegut com molí Sarrió o de Berenguer.

Km. 2,900 / 44'

Després de dos revoltes molt tancades, passem davant de la casa del Parador a l'esquerra, i el mas de Penya Blanca a la dreta; des d'ací ja distingim l'espadanya de l'ermita de Sant Vicent. De seguida entrem al Salze (PUNT 9) , tranquil·la pedania de Beneixama que és travessada per este camí. En el mateix encreuament tenim una carretera que ix a l'esquerra que va a Beneixama, al front partix el sender SL-CV 117, 'El camí de Bocairent' i a la dreta el Salze, la nostra ruta. Creuem per davant de l'ermita, el patró de la qual celebra la seua festa el primer dilluns després de Pasqua, i seguim pel carrer de Baix a l'ombra dels plàtans ( Platanus hispanica ) i els aurons ( Acer negundo ). En un minut estem a l'altre costat de la pedania arribant on el camí deixa el quitrà i podem veure un vell senyal d'IRIDA que resa 'Camí dels Molins' (PUNT 10) . Ací trobem un encreuament, a l'esquerra és el carrer de les Escoles, i a la dreta (sud) el camí ens acosta al molí d'Agres o de Conca (PUNT 11) , situat junt a la séquia. A l'arribar encara podem veure les moles en la porta. Este molí va funcionar fins després de la guerra civil. Enfront d'ell trobem el llavador públic del Salze que va ser restaurat fa pocs anys, un bon lloc per a refrescar-se ja que l'aigua brolla d'una font propera al riu Vinalopó.

Desfem el camí i tornem al Salze -al punt 10- per a reprendre el nostre itinerari, llevat que siguem molt intrèpids i decidim seguir per damunt la séquia, ja que anant per ací també arribarem al següent molí: el Molinet.

Km. 3,400 / 51'

Després de passejar una estona pel camí de terra arribem a les Cases de Sant Joan (PUNT 12) , el camí s'ha recolzat per a deixar-nos en este grup de vivendes. Ací es troba el pou de Sant Joan que proporciona aigua potable a Beneixama. Un poc més avant, al costat de la tanca d'una mallada d'ovelles, ens creuem amb el camí de Xàtiva, que en este sector ha perdut uns metres del seu traçat original devorat per la immensa bassa de reg que tenim davant, un altre abús a la nostra història. On s'ubica la bassa de reg es van trobar en 2003 restes d'un assentament iber-romà en molt mal estat, però ja poc podrem investigar a causa de l'impressionant moviment de terres que es va realitzar en la zona. Este encreuament de camins, junt amb el de la Venta on el de Xàtiva s'encreua amb el de Bocairent, és el més important de la vall.

Nosaltres seguirem pel nostre camí que gira a l'esquerra i busca el pas entre les dos grans basses de reg. Si mirem cap al sud, junt amb el terraplé de contenció de la bassa, veurem la teulada que assenyala el nostre pròxim molí. Una vegada arribats a la vora de la bassa, un camí poc marcat baixa al sud cap al Molinet (PUNT 13) .

Km. 3,700 / 56'

En a penes 150 metres arribem al molí (PUNT 14) , un bonic edifici assetjat per l'embassament de reg i que en poc de temps quedarà convertit en ruïna a causa dels clavills que observem en les seues façanes i al saqueig a què ha sigut sotmés. Esta indústria va cessar la seua activitat com a molí després de la guerra, i junt al de Cordones i el d'Agres va ser un dels últims a funcionar. En altres èpoques es va coneixer també com a molí del Carmen -per una imatge de la mare de Déu del Carme que hi havia feta amb manises-, molí de les Monges -per ser propietat d'estes durant una època-, molí de la Beneficència o molí de Costa -nom d'un dels propietaris-.

Des d'ací, podem desfer el camí buscant el dels Molins, o continuar vorejant la séquia fins a la Bassa Vella del Reg (PUNT 16) on veurem una caseta davall una impressionant carrasca que fa de partidor de l'aigua entre les basses i la séquia.

Si hem tornat al camí (PUNT 13) , una vegada sobrepassada la bassa nova del reg mirem al sud i veiem la casa del partidor amb la seua característica teulada corba i la carrasca. Hi ha un camí (PUNT 15) que en deixa baixar fins la bassa on podem observar l'accés a l'habitació de les rescloses feta amb pedra de silleria en la llinda de la qual resa 'any 1865'. A la caseta arriben dos séquies, una pel nord i una pel sud. Esta era un sobreeixidor i junt amb ella podem veure les restes de l'anomenada Fabriqueta de Soler, una antiga destil·leria d'aiguardents.

De tornada al camí (PUNT 15) i al final del gran embassament situat a la nostra esquerra, trobem un altre encreuament (PUNT 17) . Es tracta del camí que ve de ' la Venta ', situada dins d'un pineda al nord de la nostra posició. En eixe lloc, com ja hem dit, s'encreuaven el camí de Xàtiva i el de Bocairent, però també partia este que es dirigix cap a Alcoi. Si el seguim un poc al sud, arribarem a una vella edificació en ruïnes que en el passat tenia algun ús relacionat amb la séquia.

Km. 4,600 / 1h 09'

La ruta seguix entre sembrats i vinyes fins a arribar a una bifurcació de camins davall d'una torre d'alta tensió. El de la dreta baixa al riu i es dirigix a l'Extremera i el nostre prosseguix cap al llevant.

Davant de nosaltres veiem una vella edificació que ha sigut lluïda amb ciment gris i ha perdut la seua teulada, es tracta del molí Caguetes o Soler (PUNT 18) , l'últim que ens trobarem en el terme municipal de Beneixama. Va ser a mitjan dels 90 quan el sostre es va afonar definitivament arruïnant l'edificació.

És més que possible que este molí fóra l'únic paperer que hi ha hagut a Beneixama, però va estar actiu pocs anys amb esta activitat abans de tornar a ser fariner. També, i com a peculiaritat, en una època va tindre el seu propi assut, anomenat l'Assut de Soler situat més amunt de l'assut del sindicat de regs, per tant al terme municipal de Banyeres de Mariola, per la qual cosa també disposava de la seua pròpia séquia que després de passar pel molí, abocava aigües en la major.

Ara el camí puja un poc per la vora d'uns pins i ens va acostant a l'Assut. Després de la pujada, el camí es fa ample a causa d'uns desmuntes a la nostra esquerra, ací presenciem el vergonyós espectacle de veure muntanyes de fem i enderrocs per totes les bandes, gentilesa del ser humà. A pesar dels anys de queixes pareix que és impossible fer-los desaparéixer. De res serveix apel·lar al civisme dels inconscients infractors que pensen que el fem, si el tiren lluny de sa casa és com si no existira perquè ells ja no el veuen. M'avergonyeix passar per eixa zona i veure el lamentable estat en què es troba, a més, tan a prop de l'Assut, un lloc que freqüentava de xicotet en Pasqua per a menjar-me la mona i que hui és un autèntic abocador.

Km. 5,300 / 1h 20'

Fugim de tan lamentable espectacle o almenys desviem la mirada cap al front i veiem una espessa xopada ( Populus nigra ). Tancant-la per l'est esta el dic de l'Assut (PUNT 19) que desvia l'aigua cap a la séquia del reg que alimentarà els molins i l'horta de Beneixama. Pareix que la construcció no sols detinga l'aigua, sinó el bosc que creix fins a la seua mateixa vora. La presa està assetjada per xops, canyes ( Arundo donax) , boga ( Typha latifolia ), albarzers ( Rubus ulmifolius ) i juncs ( Scirpus holoschoenus ).

En este punt el camí fa una breu i empinada pujada, es convertix en quitrà i ens ajuntem amb el que ve de la vereda de Banyeres de Mariola. La resta de l'itinerari el farem pel terme municipal d'esta població.

Seguim cap a llevant descendint a poc a poc de nou al riu. Hem de posar atenció ara, ja que este camí és molt freqüentat per vehicles que van i vénen dels molins de Sanç i Roig. Des d'ací ja veiem l'alta xemeneia del nostre pròxim molí, el primer en terme municipal de Banyeres de Mariola.

Km. 5,800 / 1h 27'

Ens situem de nou junt al riu velat per una espessa capa de xops i veiem davant de nosaltres el molí de Sanç (PUNT 20) que encara hui funciona com a fàbrica de paper per a cartó ondulat. Al final de l'esplanada que hi ha davant de l'edifici s'ajunten el riu Vinalopó, que circula pel sud al peu de l'empinat marge, i el Marjal, que ve de front pegat a la tanca metàl·lica.

Este molí agafa el nom del constructor, En Vicente Sanz Martínez, hacendat de Beneixama.

El fumeral, sinònim d'industria i símbol de la revolució industrial, és octogonal i té una alçària respectable, i es que els molins de Banyeres es van convertir en fàbriques cap a final del segle XIX i principis del XX. Abans deien que els fumerals de les fàbriques i molins eren els campanars de la industrialització.

Darrere de la ximenera veiem la nau de producció antiga: la planta alta amb la seua ordenada filera de finestres de fusta conserva l'aspecte original, mentre que la planta de baix ha sigut remodelada amb una neutra fusteria d'alumini.

El camí enquitranat comença a pujar i el riu Marjal s'acomiada per l'esquerra entre la profusa vegetació. Una vegada dalt, quan la pineda desapareix, podem veure la ja pròxima població de Banyeres de Mariola.

De nou el riu s'allunyat cap al sud. El podem seguir perquè distingim l'espessa xopada marcant el seu llit.

Km. 6,400 / 1h 36'

Un centenar de metres davant nosaltres hi ha una casa de camp de nova construcció amb la tanca i les façanes de maçoneria. Veiem un caminet de terra que ix a la dreta (PUNT 21) i es dirigix al sud cap a les restes del molí Forcall (PUNT 22) que va ser demolit en els anys 90. Si ens fixem, veurem un arbre sec enmig del sembrat, ací està la vella bassa que abastia al molí, més avall hi ha una més gran amb la seua portella que dirigia el corrent cap als batans. Si som intrèpids i no tenim por dels albarzers, juncs i alguna que una altra serp que sol aparéixer per ací, podrem baixar per on estan els anouers i veure les restes de l'alcavó i el fumeral, així com els fonaments i la séquia que ve de l'assut.

Va ser un molí fariner primer i batà després. També va albergar la primera turbina per a fer electricitat per a Banyeres de Mariola que va treballar entre 1903 o 1912. Val la pena visitar el lloc per estar en un enclavament tranquil al costat del riu. Se'l va anomenar Forcall per estar en la bifurcació entre els rius Vinalopó i Marjal.

Quan tornem al camí dels Molins, de seguida veurem un altre camí que partix cap al nord (esquerra) i que en pocs metres ens deixarà en el pont de la Marjal : pont de ferro que permetia al vell tren Txitxarra creuar el barranc que ha excavat el riu. El pont ha sigut recentment reposat i és un llogaret bonic i tranquil que val la pena visitar.

Seguim pel quitrà un bon tram veient com s'acosten les naus de la fàbrica del molí Roig i a una altra gran xemeneia lleugerament inclinada.

Km. 7,150 / 1h 47'

Una vegada situats prop de les naus i junt a una torre de mitjana tensió amb un transformador aeri, a la dreta ix un camí de terra (PUNT 23) que rodeja les naus pel sud. Encara que el camí pareix secundari és el més important, però quan es va decidir enquitranar, es va optar pel que va cap a Banyeres de forma més directa. Ací hem de parar atenció per a no errar la ruta, le nostre camí es el de la dreta i de nou ens acostem al riu i cap al gran fumeral del molí Tap .

Km. 7,450 / 1h 52'

L'octogonal fumeral és molt alt i presenta una inclinació preocupant. Els fumerals amb esta geometria són els més nombrosos al País Valencià. Esta solució es mostra com un compromís eficaç entre la secció quadrada i la circular, recollint els avantatges d'ambdues: permet l'ús de rajoles rectangulars i també es poden abastar grans altures.

El molí Tap o molí de Sant Josep (PUNT 24) està davall el fumeral. Es tracta d'una edificació plena de pegats de rajola, maçoneria i caravista que alberga tota la maquinària en el seu interior. Se'l va anomenar així pel terreny sobre el qual està excavat -els margues miocènics són coneguts a la nostra zona com a 'tap'-. El molí era un batà transformat a paperer.

Les altes ximeneres o fumerales, junt amb l'alcavó -que és com es coneix per ací a les galeries sota terra- servien per a donar tir i evacuar sense perill els fums i gasos fora del molí.

Km. 7,540 / 1h 54'

Uns metres més avant, a la nostra dreta i protegit per una tanca metàl·lica, veiem el vell molí Roig o molí del Català (PUNT 25) un poc ocult entre nous magatzems i un gran generador d'electricitat. El distingirem per la seua xemeneia circular, prou més xicoteta que la del molí Tap. Com este, era un antic batà reconvertit a paperer, va ser el primer a fabricar paper de fumar al País Valencià.

De seguida el camí de terra mor en un de quitrà que pareix que puja a les naus industrials. Nosaltres sempre anem a la dreta, al sud, per a eixir del complex i reprendre la ruta per un camí asfaltat més estret i que circula paral·lel al riu fent contínues i suaus revoltes. A la nostra dreta veurem la gran xopada que oculta el riu i si ens fixem un poc podrem veure l'assut del molí Roig i del molí Tap.

Km. 8,525 / 2h 10'

Després d'un tram per la carretereta, passem junt a una casa amb un tanca de "tuia" - Thuja plicata- . Està situada a la dreta i pegada al camí. Només sobrepassar-la, hem de mirar cap al riu i en el marge esquerre veiem una edificació coberta d'hedra mimetitzada amb l'entorn. Es tracta del molí l'Espenta (PUNT 26) , anomenat així perquè una riuada se'l va emportar parcialment d'una espenta. El seu nom real és molí Sant Jordi, i no tenia assut pròpi ja que se servia del que tenia el molí Pont per ser del mateix propietari. Era un molí paperer.

Accedir a ell és un poc complicat, podem baixar al riu per un camí que ix uns metres més avant, però creuar-lo i accedir a l'edifici és tasca complicada per l'espessa vegetació que l'envolta.

Seguim pel camí dels Molins que ja agonitza, sempre vorejant el riu que sona alegre al nostre costat.

Km. 8,880 / 2h 18'

En pocs metres ens trobem amb la carretera CV-804 (PUNT 28) que unix les poblacions de Banyeres de Mariola i Biar. Davant de nosaltres veiem una espessa xopada que oculta el riu Vinalopó i que ací fa un gir al nord. Si ens fixem vorem el molí Pont (PUNT 29) encastat en el fons del barranc. Un paperer que es va edificar sobre un fariner.

El seu nom ve del pont que era necessari per a creuar el riu i que va ser diverses vegades arrasat per les riuades. No té assut pròpi

i s'abastia de l'aigua que eixia del molí Sol i que era conduïda per mitjà d'una séquia i un aqüeducte que creuava el riu.

Km. 9,047 / 2h 24'

Ara hem de remuntar uns metres la carretera fins a trobar, a la dreta, al final d'una tanca de protecció de ferro, un camí (PUNT 30) que descendix cap al riu i al molí Sol (PUNT 31) , que va ser el seu dia una imponent edificació de bonica façana. Com al molí Pont, este paperer es va edificar sobre un fariner.

I ací fem punt i final al camí dels Molins, però iniciem la interessant ruta dels molins de Banyeres de Mariola que es dirigix cap al de l'Ombria, podent arribar fins a la Font de la Coveta , on naix el riu Vinalopó.

 

El track i els waypoints de la ruta per a GPS estan disponibles en la pàgina del Grup de Muntanya de Beneixama, en l'apartat de senderisme.

 

 

AGRAIMENTS:

Vull donar les gràcies a Juan Castelló Mora i al seu fill i bon amic Juancho, pel passeig tan agradable i culturitzant pels molins de Banyeres de Mariola.

I a Marcel·lí, amic, per donar-me al final la motivació que cal. No sé com ho faré sense tu.

 

BIBLIOGRAFIA:

•  Molinos papeleleros del Alto Vinalopó . Juan Castelló Mora. Asociación Cultural Font Bona 2008.

•  Història de Beneixama (I) . Programa de festes Beneixama 2005. José Vicente Payà Sanchis.

•  Arquitectura y reglamentos relacionados con el agua del Río Vinalopó y Beneixama . Programa de festes Beneixama 2005. María Dolores Valdés Sanjuán.

•  Vall de Beneixama en época antiga i medieval . Programa de festes Beneixama 2004. Ramón Martí.

•  Beneixama en el llibre del repartiment. Programa de festes Beneixama 2003. Jose L. Pons i José Puig.

•  L'alqueria de Beneixama. Un assentament d'època andalusina a prop del Vinalopó . Programa de festes Beneixama 2003. José Vicente Payà Sanchis.

•  Molins . Programa de Festes Beneixama 2002. Juan Sirera i José Puig.

•  Els molins de Beneixama: Cartografia i documentació dels segles XIV-XVIII . Programa de festes Beneixama 1997. Josep Ferre i Puerto.

•  Molins i moliners. Els molins hidràulics fariners del Comtat . Centre d'Estudis Contstans. Cocentaina, 2007.

•  Els fumerals d'Alfara . http://www.uv.es/befrana/fumerals.htm

•  Historia de l'Alcoià, el Comtat y la Foia de Castalla . Editorial Prensa Alicantina S.A. 1996.